La generació
literària dels 70 a les Illes – Noves obres de l´escriptor Miquel
López Crespí
Sa Pobla i la
literatura mallorquina: l Ajuntament de sa Pobla publica El vicari
d´Albopàs
“Sense les meves
arrels pobleres mai no hauria pogut escriure tots els llibres que he
publicat”
“En l’extensa i polivalent obra literària de Miquel
López-Crespí, «El vicari d’Albopàs» representarà, sense
dubte, una fita caracteritzada per la plenitud de la seva
escriptura i per la maduresa narrativa assolida.
L’escriptura és austera i clara, precisa, despullada
d’elements innecessaris, i per això adequada a les finalitats
biogràfiques, reflexives i descriptives que l’autor ha
volgut cercar. El relat, d’altra banda, descansa sobre dos
dels grans temes de l’obra d’en Miquel López-Crespí: la
reinterpretació de les arrels pobleres -de sa Pobla i de la seva
gent- des d’una mirada històrica i, per un altre cantó, la
reflexió sobre la lluita entre el nou i el vell, entre les idees
transformadores i les idees conservadores, en una confrontació que
parteix de la pròpia biografia per establir un diàleg amb
ell mateix, amb els seus records i els seus referents, per
a esdevenir un quadre interpretatiu de la nostra història
contemporània”. (Mateu Morro)
Per Antoni R. Mir
Miquel López Crespí (Sa
Pobla, 1946). És novel·lista, autor teatral, poeta i assagista.
D’ençà del
començament dels anys setanta ha publicat més de setanta llibres de
narrativa, poesia, teatre, memòries i assaig, entre els quals podem
destacar: El darrer hivern de Chopin i George Sand (novel·la)
Corambé: el dietari de George Sand (novel·la); No era això:
memòria política de la transició (assaig); Lletra de batalla
(poesia); Defalliment: memòries de Miquel Costa i Llobera
(novel·la); Temps moderns: homenatge al cinema (poesia); Damunt
l’altura. El poeta il·luminat (novel·la); Les ciutats imaginades
(poesia); Naufragis lents (poesia); La conspiració (novel·la); Un
viatge imaginari i altres narracions (contes); París 1793
(novel·la); Novel·la, Poesia i Teatre: memòries 1968-2008
(memòries); Els crepuscles més pàl·lids; Cinema del segle XX
(recull d’articles); Gardènies en la nit (novel·la); Una Arcàdia
feliç; Les vertaderes memòries de Salvador Orlan
(novel·la) i Caterina
Tarongí (novel·la). Ara acaba de publicar El vicari d’Albopas.
És amb motiu de l’edició d’aquesta novel·la que des de Sa
Plaça entrevistam en Miquel López Crespí.
—Hola, Miquel,
acabes de treure un nou llibre, El vicari d’Albopas. Què és
aquest aquesta història? Una novel·la, una biografia...?
-Podem dir que és una
novel·la històrica. Bastida en referència a un personatge real, el
vicari de sa Pobla Joan Parera Sansó, l´escriptor basteix un món
–el de la Mallorca de començaments del segle XX- que va existir
realment però que és transformat per la imaginació de l´autor.
Ningú no hauria de confondre una novel·la amb una simple
investigació històrica.
La vida d´aquest
capellà sempre m´havia interessat. És un personatge summament
contradictori i, per tant, molt apte per a la fabulació literària.
“El mossèn” –com va escriure Ceuili Buele comentant el llibre-
“fa part d´aquella colla de capellans il·lustrats mallorquins
que, durant la primera meitad del segle XX, representen i encarnen
l´oposició declarada a les idees i propostes liberals, socialistes,
anarquistes o comunistes”. Amb el pretext de defensar el
manteniment d´una societat marcada per la influència de l´església
catòlica a gairebé tots els àmbits de la vida ciutadana, s´afanyen
a combatre allò que consideren que la posa en perill, alhora que
valoren els adversaris com a perniciosos des de tots els punts de
vista”
—En ell ens parles
del vicari Perera, un home que va viure al teu poble al finals de
segle XIX i principis del XX. A part de l’home però, aquest llibre
té un altre gran protagonista. Albopàs. Con era aquest poble mentre
hi va viure el vicari?
-Sa
Pobla, a més del vicari Parera és, sense cap dubte, l´altre
protagonista del llibre. Amb el títol El vicari d´Albopàs
també he volgut retre un senzill homenatge al meu amic coral i
company de dèries literàries Alexandre Ballester. Va ser ell qui va
popularitzar el nom d´Albopàs com a un equivalent de sa Pobla. I
per això el títol de la novel·la com a homenatge permanente. De
fet, els veritables protagonistes són els poblers i les
pobleres, amb les seves limitacions i les seves grandeses, amb
aquesta ànima poblera que singularitza la gent de la contrada.
En una crítica recent a la novel·la El vicari d´Albopàs
l´historiador Mateu Morro escrivia: “...en Miquel López-Crespí,
que lluny de distanciar-se de les seves arrels de cada cop s’hi
identifica més i de cada cop les entén millor, perquè les sap
veure amb la saviesa que li dona la seva
pròpia trajectòria vital i, sobretot, amb l’amplitud
de mirada que dona l’ofici de l’escriptor i la tasca de
l’historiador que mai ha trencat el fil umbilical que l’uneix amb
el poble on va néixer i la seva gent”
Indubtablement,
com han escrit altres comentaristes, sa Pobla (Albopàs) és l´altre
protagonista del llibre que acaba de publicar l´Ajuntament pobler.
El mossèn Parera és un sacerdot estretament lligat al meu poble. És
un home de ferrenya voluntat religiosa i alhora es va destacar per
l´intens treball realitzat en el camp religiós, social i cultural
com ho demostra la fundació de la revista Sa Marjal. Va donar suport
a la creació d´institucions de crèdit i mutualitat de previsió
fomentant l´educació popular. Com he dit més amunt, el personatge,
tan humà, tan contradictori va interessar-me de seguida. Avui dia
llegir les pàgines de la revista sa Marjal i el articles del mossèn
és una forma única i imprescindible per a entendre com va ser sa
Pobla al llarg del segle XX.
-He
llegit alguns dels teus articles on parles de la importànica de la
revista Sa Marjal, fundada pel mossèn Parera. Que podries dir al
respecte?
-No
hi ha cap dubte que sense l´estudi de la revista Sa Marjal jo no
hauria pogut escriure la novel·la. De jovenet sempre havia vist
números de la publicació per les golfes de la casa dels meus
padrins. Aleshores encara no comprenia la importància històrica
d´aquesta publicació que recoman a tots els poblers i pobleres per
assabentar-se de com era la vida de les generacions que ens
precediren vista des de la perspectica del catolicisme més
integrista.
En
el llibre Literatura
mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M.
Llompart (Edicions
Cort, Ciutat de Mallorca, 2003) i en el llibre d'història
local Temps
i gent de sa Pobla col·lecció
Uialfàs, Mallorca, 2002) hem parlat sovint de Mossèn Joan Parera
Sansó (1865-1926) i de la revista sa Marjal. Aquesta revista
catòlica i integrista, que fou dirigida pel sacerdot manacorí que
va ser vicari de sa Pobla és una font molt útil per a entendre la
Mallorca de començament de segle XX.
La
revista
-També
ens has explicat que era un home summament preocupat per
l´escolarització dels nins de sa Pobla que en aquell temps anaven a
lloure pels carrers o treballaven de sol a sol amb els seus pares.
Crec pel que he llegit que va mantenir estrets contactes amb el teu
padrí-oncle, el batle Miquel Crespí i Pons (Verdera) en relació a
la contracció d´una escola a sa Pobla.
-Sí,
tens raó. L´Escola Graduada de sa Pobla va ser bastida pel meu
oncle-padri a finals dels anys 20 i encara és en actiu. Però crec
que les opinions de Miquel Crespí Pons, el batle Verdera i Joan
Parera Sansó no eren del tot coincidents. Precisament aquests dies,
cercant material referent al batle de sa Pobla Miquel Crespí i Pons,
el batle "Verdera", i, concretament, estudiant el número
de primer de gener de 1927, he trobat uns escrits prou eloqüents
quant al reaccionarisme de mossèn Joan Parera Sansó, que, pel que
escriu, en aquells dies de 1927 estava molt preocupat pel paper
"nefast" que, al seu paper, tenia determinat tipus
d'educació damunt el poble. Les reflexions titulades "L'Escola
a Sa Pobla" venien donades per la propera construcció d'una
Escola Graduada en uns terrenys propietat de la meva família, "Sa
Tanca de Can Verdera". L`ànima de tot aquest procés de
modernització del poble era, sens dubte, el meu oncle Miquel Crespí,
que, tot i ser un home de provada fidelitat al general Miguel Primo
de Rivera, no dubtà a relacionar-se amb professionals de la
importància de, per posar un exemple, l'arquitecte Guillem Forteza,
que va ser president del Cercle Regionalista de Mallorca.
-Unes
concepcions de l´ensenyament sumament reaccionàries, no? Ho podries
explicar una mica més extensament?
-A
començaments del segle XX la situació de l'ensenyament a Mallorca
era vertaderament lamentable. Com explica Isabel Peñarrubia i
Marquès en Els partits polítics davant el caciquisme i la
qüestió nacional a Mallorca (1917-1923) (Publicacions de
l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991) pàgs. 253-254: "Segons
les dades aportades per Jaume Oliver [Escola i societat.
L'ensenyament a les Illes en el segle XX, Palma, 1978],
l'analfabetisme l'any 1910 entre la població total de les Illes era
d'un 67,64 %, força superior a la mitjana estatal. Malgrat que la
ley Moyano del 8-IX-1857 manàs l'escolarització obligatòria de
tots els nins entre els sis i els dotze anys, la major part de les
famílies obreres, tant al camp com a la ciutat, necessitaven el
jornal dels seus fills menors". I, una mica més avall, afegeix:
"Al pobles assistia regularment a l'escola una mitjana del 10 al
20 % dels nins, com ho testimonien diverses fons".
Així
i tot, malgrat aquesta situació d'indigència cultural en la qual es
troben les classes populars de les Illes, la prevenció del vicari de
sa Pobla contra els "perills" de l'escola són evidents en
aquests articles que comentam, publicats en els primers mesos de
1927.
Per
a Parera Sansó "el principi de la sabiduria és el temor de
Deu; y la vertadera ciencia és anar pes camí del cel i salvar la
seva ánima" ("L'Escola sa Sa Pobla", Sa
Marjal,
primer de gener de 1927). Vet aquí l'autèntic programa de
l'integrisme catòlic. Un integrisme que ja havia saludat l'execució
de Ferrer i Guàrdia (1-X-1909) i el tancament de les escoles laiques
del Principat. Mossèn Parera Sansó només és un exponent del que
pensen en aquells moments alguns sectors de els classes dominants
mallorquines. Educar al poble, amb els perills "socialistes i
bolxevics" que això comporta? En el número 218 de Sa Marjal
informa que no es tracta de "tenir moltes escoles sinó que
siguin bones escoles". Evidentment, "bones escoles",
vol dir escoles catòliques dedicades a mentalitzar el poble contra
les idees "disolvents", racionalistes, socialistes o
maçòniques que arriben de l'estranger.
-Voldries
aferir alguna cosa més en referència a la teva novel·la?
No, per ara no. Crec que n´hem fet un petit
tast de la MENA de personatge que hem novel·lat. Si de cas,
concloure amb unes paraules que ha escrit recetment l´historiador
Mateu Morro: “Llegint «El vicari d’Albopàs» tenc la sensació
que sobre el vicari Parera, sobre sa Pobla, hi gravita tot el pes de
la història: el pes feixuc dels segles, des dels talaiots i les
restes romanes que recull amorosament el prevere, a les germanies i
les tensions socials i polítiques del segle XIX i XX. Perquè la
mirada d’en Miquel López-Crespí, és sobretot una mirada
històrica.
‘I, d’aquesta mirada històrica i per
tant crítica, d’una manera especial, n’emergeix en el
relat el pes aclaparador del que podríem dir «la Mallorca de
sempre», la que han forjat els poderosos en aliança amb
el poder polític i eclesiàstic. Aquesta Mallorca que va encarar el
segle XX mobilitzada contra el liberalisme, contra el laïcisme,
contra la democràcia i contra el socialisme, que estava entestada en
aixecar fos com fos murs de contenció contra les idees
dissolvents que venien de fora”.
(18-12-2020)
-
