Saturday, January 05, 2013

El dogmatisme i el sectarisme a les Illes: els atacs a la memòria històrica (I)


El dogmatisme i el sectarisme a les Illes: els atacs a la memòria històrica (I)







Per Miquel López Crespí, escriptor







Evidentment, per a la gent que estiguérem acostumats, d'ençà els anys seixanta, a lluitar contra el feixisme, contra la dictadura burgesa en la versió dura franquista, no ens vénen de nou ni ens sorprenen les altres formes de feixisme, les més "modernes", com poden ser les campanyes rebentistes, les agressions físiques que hem patit en carn pròpia per part de l'estalinisme i neoestalinisme illencs.

Una denúncia ben concreta del que diem la várem publicar en la revista independentista L'Estel de dia u de febrer de 2002. Aleshores, amb reproducció de l'informe dels metges d'urgència de l'Hospital de Son Dureta que certifica l'agressió que vaig patir per part d'algun dels "incontrolats" de la campanya (campanya en la qual, a part d'aquesta brutal agressió física denunciada a la policia, hi hagué abundor de pamflets, calúmnies i tota mena de difamacions en contra meva). Aleshores vaig escriure i publicar: "A les tretze hores i deu minuts del dia vint-i-set d'octubre de 1994, qui signa aquest article va haver de ser ingressat en la secció de traumatologia de l'Hospital de Son Dureta. Segons consta en l'informe oficial del Servei d'Urgències (apartat 'Anamnesi i exploració'), el pacient (Miquel López Crespí) ha estat intervingut després de patir: 'Puñetazo en región cervical tras ser agredido'. I un poc més avall concreta: 'Conmoción cervical'. Una mica més avall es recomana un tractament (amb els corresponents medicaments) en vista a la meva recuperació. Sortosament vuit dies després ja estava novament enmig del carrer, escrivint com de costum. Havia estat una agressió física directa per part dels sectors més rancis i dogmàtics de l'estalinisme illenc, sulfurats a conseqüència de la publicació d'una petita part de les meves memòries. Tot havia començat una mica abans. Quan per l'estiu-hivern de l'any 93 seleccionava alguns curts capítols d'aquestes memòries -a petició del meu bon amic Lleonard Muntaner- incloent-hi un que portava per títol 'Artistes i escriptors contra la dictadura' (pàgs 30-36 de L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), El Tall Editorial, núm. 18), mai no m'hauria pensat que s'armàs tal enrenou (i menys encara que m'agredissin físicament anant tranquillament pel carrer!). Potser imaginava que algun sector de la dreta més cavernària arrufaria el nas. Però no hauria suposat mai que els atacs venguessin de la pretesa esquerra; principalment, dels sectors procedents de l'estalinisme, que en els darrers anys de la dictadura s'especialitzaren en els pactes amb els hereus del franquisme.

'El primer pamflet contra les memòries d'un senzill antifranquista mallorquí (qui signa aquest article) va ser obra dels màxims responsables d'una ben concreta política antipopular (els famosos Pactes de la Moncloa, per exemple). Aquesta inicial brutor contra els militants de l'esquerra revolucionària illenca anava signat per Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutord, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José M. Carbonero, Jaime Carbonero, Antoni M. Thomàs i Salvador Bastida. Aquest pamflet calumniós contra l'esquerra va ser publicat a un diari de Ciutat el 28 d'abril del 1994. Més endavant, per si no bastassin els atacs, encara s'hi afegí un estudiós despistat. Un jovençà que no va viure aquells anys de lluita contra el feixisme i que ara, parlant amb quatre dirigents estalinistes i consultant una mica de paperassa (documentació quasi sempre d'una mateixa ideologia: en aquest cas carrillista) es va pensar saber-ho tot; estudiós que, pensant que fa història 'objectiva', el que basteix realment amb els seus escrits és pura i simple apologia d'un partit (en aquest cas del PCE). Els indigeribles articles (?) plens d'inexactituds, falsedats i errors que es publicaren l'any 1994 ens ajudaren a copsar la ràbia visceral d'aquest grapat de dogmàtics quan llegeixen alguna interpretació de fets recents de la nostra història que no coincideix amb les seves apreciacions sectàries".





Però la brutalitat dels estalinistes i neoestalinistes arribava a límits inconcebibles. La mentida, la calúmnia i la falsificació són la seva norma general d'actuació. Tenim tot el dossier a disposició del lector que vulgui aprofundir en la tenebrosa història de la persecució de la dissidència política mallorquina postransició, quan els oportunistes, ja endollats i ben pagats pel sistema, es dedicaven, no tenien altres feines! a perseguir i demonitzar l'esquerra revolucionària de les Illes i els escriptors nacionalistes i d'esquerres.

Però tornem a la campanya per a fer-me callar, per a atemorir-me de manera que deixàs d'escriure les meves memòries de l'antifeixisme illenc en què deixava constància escrita d'una versió diferent de la del PCE. Per tal de fer-me més mal que amb els pamflets que havien publicat a dojo encara volgueren complicar-me la vida amb compareixences pels jutjats, ja que, en un acte de brutal sevícia i de manca d'ètica, l'estalinista Sotero Ortiz, l'agressor, va tenir la barra de declarar davant la policia... que era jo qui l'havia agredit amb els meus insults! Aleshores, aconselleat pel meu advocat, vaig presentar declaració davant la policia de Palma a fi de fer tot el possible per a no caure en algun dels múltiples paranys que els excarrillistes i dirigents del neoestalisme illenc em posaven un dia rere l'altre.

La meva declaració, signada davant la policia municipal de Ciutat dia trenta de novembre de 1994, deia: "Comparece ante el instructor y Secretario de la presente D. Miguel López Cresí, titular del D.N.I. número 41.373.944, nacido en La Puebla, provincia de Baleares, el día 30 de diciembre de 1946, hijo de Paulino y de Francisca, domiciliado en Palma de Mallorca, calle Antonio Marqués Marqués, n1 20, 41-10 y con teléfono número 20-88-90, y MANIFTESTA:

'Que el pasado día 27 de octubre de 1994 fue víctima de una agresión con resultado de lesiones protagonizada por un antiguo amigo suyo llamado Sotero Ortiz leal, titular del DNI número 6-944-024, natural de Campo de Criptana (Ciudad Real), nacido el día 13 de enero de 1934, hijo de Sotero y de Isabel, con domicilio en Palma, calle Herrería, n1 47, entresuelo y titular del teléfono número 73-25-96.

'Los hechos acaecieron a eso de las 11:00 horas del día señalado. El compareciente pasó junto al Bar Bosch, ubicado en la Pza. Juan Carlos I y una vez allí se encontró con el denunciado y dos amigos que esaban sentados en una mesa de la terraza.

'Como fuese que el denunciado había remitido una carta al Director del dario denominado ULTIMA HORA (carta publicada en la edición del pasado día 16 de abril de 1994 en dicho rotativo), y en dicha carta se vertían (a juicio del denunciante) injurias en contra del compareciente, éste le recriminó al tal Sotero la publicación de dicha carta en los siguientes tétminos: 'Sotero, te has pasado'.

'Acto seguido, el compareciente se marchó del lugar en dirección a la calle Riera y a unos cincuenta metros de la cafetería Bosch (ya en la calle Unió), el tal Sotero se acercó por la espalda al deponente y le propinó un fuerte puñetazo en la zona cervical. Seguidamente, el agresor abandonó el lugar y el compareciente, en atención a la antigua amistad que les unía, optó por no denunciar los hechos, a pesar de que fue asistido en primera instancia por el médico de guardia de la Casa de Socorro Municipal de Palma y posteriormente, bajo recomendación de éste, fue asistido por el médico de Uregencias del Hospital de Son Dureta, el cual puso bajo tratamiento al agredido por espacio de una semana. Se adjunta fotocopia del parte médico de la casa de Socorro como parte de Urgencias de Son Dureta.

'Pensando en que el episodio relatado habría caído en el olvido, dejó pasar el tiempo y el malestar creado por el desagradable encuentro con el tal Sotero, hasta que ayer recibió una notificación del Juzgado de Instrucción número ocho de los de Palma por la que se le comunicaba que había sido denunciado por el Sr. Sotero el pasado día 27 de octubre de 1994. Este denunció al deponente por insultos, cuando de la declaración del abajo firmante se desprende una versión compkletamente diferente.

'Se adjunta fotocopia de la denuncia interpuesta por el Juzgado de Instrucción número ocho por el Sr. Sotero en contra del compareciente.

'La mala fe que a juicio del denunciante ha guiado al Sr. Sotero, determina al denunciante a interponer la presente denuncia.

'No teniendo más que manifestar firma la presente en prueba de conformidad y en presencia del Instructor'".



El dirigent del POR Arturo Van den Eynde, de seguida que es va assabentar d'aquesta nova brutor dels seguidors de Líster i els excarrillistes, sota el títol "Agredido el escritor Miquel López Crespí: hazañas del estalinismo en Mallorca" va escriure en el número 829 de La Aurora de dia quinze de febrer de 1995: "El escritor mallorquín Miquel López Crespí fue agredido por la espalda, de día y en plena calle, por el antiguo secretario general del PCOE de las Baleares, el estalinista Sotero Ortiz Leal. El agresor acabó pidiendo el perdón del agresor ante un tribunal.

'Miquel López Crespí, que tiene una voluminosa y muy premiada obra literaria, sacudió recientemente la vida política mallorquina con un libro de reflexiones sobre la oposición antifranquista: L'Antifranquisme a Mallorca (El Tall, Ciutat de Mallorca, 1994).

'El revuelo se armó en la órbita de los antiguos dirigenets del PC y actuales propulsores de Izquierda Unida. El libro de López Crespí se limitaba a reivindicar a la extrema izquierda revolucionaria en la lucha contra el franquismo y a demostrar que muchos de los que ahora viven de las rentas de aquella dura etapa, tampoco cargaron entonces con el peso de la lucha y en cambio hicieron mucho daño a la causa de los trabajadores en la época de la llamada 'transición'.

'El díscipulo del general estalinista Enrique Líster, Sotero Ortiz Leal, se dintinguió por una carta abierta a López Crespí en el diario de Mallorca Última Hora, donde repetía las más desacreditadas calumnias y provocaciones típicas de los adoradores de la burocracia estalinista del Kremlin.

'Decía por ejemplo: 'Cuando Pep Vilches te comentó que los citados trotsquistas y otros muchos que se hacían pasar por 'esquerranos' era aliados de Franco, estaba en lo cierto. (...) Pero el autor de estas perlas -perlas de 'acero de tgemple estaliano, (más faltaría!- decidió, según lo aprendido en la siniestra escuela de Enrique Líster, 'pasar a la acción': en octubre pasado atacó y golpeó en la nuca, contusionándolo, a López Crespí.

'Y, cuando éste había pensado olvidar por mezquina tal 'hazaña' política del estalinismo mallorquín, recibió una citación del mismo Sotero Ortiz Leal para un juicio 'por insultos'.

'Ante la escalada de provocaciones, el autor de L'Antifranquisme a Mallorca se decidió a llevar la agresión a los tribunales, y con testigos. La causa se vió el 30 de enero. Estaban presentes para testificar a favor de López Crespí, Antonio Serra y Antonia Vicens, el dirigente sindical de Revolta Guillem Ramis, el sindicalista de CC.OO. Domingo Morales; en fin, no faltaban en la sala luchadores conocidos de la izquierda balear. La Aurora no tuvo tiempo de hacer presente, como hubiésemos querido, su solidaridad frente a la provocación estalinista.

'Temeroso de pagar con una indemnización pecunaria su celo estalinista, el antiguo secretario general del PCOE pidió humildemente perdón al agredido. López Crespí se lo concedió. Pero concluiremos esta crónica de una hazaña residual del estalinismo, diciendo que el agredido se comportó de acuerdo con los principios de la democracia obrera al perdonar una sentencia de indemnización a un adversario político, pero que, como el propio agredido dice, nunca se vió ni nunca podrá esperarse la misma actitud por parte de los estalinistas".