Lleonard Muntaner Editor publica el Premi Alexander Ballester 2009 de novel·la: Els crepuscles més pàl·lids
Presentació del llibre Els crepuscles més pàl·lids de Miquel López Crespí, guanyador del premi Alexandre Ballester 2009 (i II)
Per Maria Antònia Oliver París, Presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca
Aquesta novel·la [Els crepuscles més pal·lids, Lleonard Muntaner Editor, Palma 2009], ho he dit al començament, és un homenatge als homes i dones que patiren la repressió franquista; així ho he sentit jo quan l’he llegida: un homenatge personal que l’autor fa a la memòria del seu pare i a tots els presos i preses del feixisme.
Dissortadament, milers d’homes i dones que construïren la nostra primera democràcia i la defensaren del cop d’estat cívico-militar del 1936 han mort ignorats per les institucions.
El que ha passat en els darrers anys: els homenatges, l’obertura de fosses, la possibilitat de fer el dol públic al cap de setanta anys, la denúncia presentada per les associacions de memòria històrica a l’Audiència Nacional per crims contra la humanitat, els milers de nets que cerquen expedients, que entrevisten gent gran, que s’emocionen quan els escolten, que ens emocionem quan llegim llibres com aquest, que llegim i demanam i també responem, els centenars de voluntaris que ajuden a les víctimes i als seus familiars, els treballs desinteressats d’escriptors, periodistes i historiadors que ens donen llum damunt tanta foscor, tot això es el camí que hem emprés la societat civil i hem de continuar cap endavant amb la força que ens dóna el convenient que ho fem per una causa justa.
Avui coneixem qui eren i el que defensaren els homes i dones dels quals se’ns parla a la novel·la, però no ens podem enganar: les sentències que condemnaren a presó i treballs forçats Paulino López Sánchez o a mort a Jaume Serra Cardell de sa Pobla, continuen vigents, no han estat anul·lades, ni per aquest govern ni pels anteriors. Las fosses on resten milers de republicans i republicanes continuen sense ser exhumades per l’Estat, sense senyalitzar, identificar ni dignificar, milers de companys i companyes del protagonista del llibre resten oblidats a les fosses franquistes en plena democràcia, sense noms, sense plaques, desapareguts. Desapareguts per sempre físicament i socialment, talment com pretenien els seus assassins, talment com pretenien els feixistes. Vivim a l’Estat que en el camp del dret internacional i dels drets humans és posat com exemple del que significa impunitat
Demanam reconeixement a les víctimes i al seu ideari, demanam reconeixement dels seus drets, demanam Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes i les seves famílies, per a tots aquells homes i dones que patiren la repressió franquista en qualsevol de les seves formes, per als que treballaren i defensaren els ideals i principis republicans, comuns a tota la humanitat, de Justícia, d’Igualtat i de Llibertat.
Gràcies, Miquel, per haver escrit aquest llibre; tu ets un dels voluntaris que treballen en aquesta causa des de fa anys, i avui públicament et vull donar les gràcies. En Miquel també col·labora voluntàriament amb la revista de l’associació i des de el primer dia no ho ha deixat d’escriure a la nostra revista "Temps de la Memòria" i per a nosaltres és un honor comptar amb un escriptor del talent, talla i prestigi de Miquel López Crespí, però sobretot comptar amb una persona amb els ideals que ha mamat i preservat del seu pare:
Paulino López Sánchez, lluitador per la Llibertat.
De Miquel López Crespí, de tots aquests anys d’escriure relats i novel·les sobre la guerra civil, n’ha parlat l’historiador Josep Massot i Muntaner en el capítol "La literatura de la guerra civil a Mallorca" del llibre Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002). Un escrit prou encoratjador per a l’autor de sa Pobla, ja que parlant de la seva obra diu: "la repressió mallorquina, descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les grans cimentières de Bernanos".
El treball de Josep Massot i Muntaner fent referència a tots aquests anys d’escriure damunt la nostra història era aquest: "Entre el 1997 i el 2000 hem de destacar tres novel· les dedicades íntegrament a la guerra i a la repressió, escrites per l'escriptor mallorquí més prolífic del moment. Miquel López Crespí, nascut a sa Pobla el 1946, el pare del qual havia lluitat a la península i havia estat tancat en camps de concentració de Mallorca. López Crespí, militant des de jove en l'oposició antifranquista, ja havia tocat el tema de la guerra en llibres anteriors, per exemple a L'Illa en calma (Ajuntament de l'Alcúdia, 1984), que conté una narració en la qual es juga -després de la mort de Franco- amb el retorn de Bayo, de Bernanos i del conde Rossi; o bé a Històries del desencís (Mallorca 1995), la primera de les quals, "La casa gran", és un monòleg ple de records colpidors d'un aristòcrata que va guanyar la guerra i que va intervenir activament en la repressió, al costat del conde Rossi; o encara a Notícies d'enlloc (Palma de Mallorca 1097), on és inclosa la narració "Cop d'estat", que descriu un nou aixecament militar, posterior al 23-F, molt pitjor que el de 1936.
‘Núria i la glòria dels vençuts (Lleida 2000) i Estiu de foc, Dietari d'una miliciana (Barcelona 1997) són, en realitat, un conjunt, fragmentat a l'hora de la publicació, que lògicament hauria hagut de començar per Estiu de foc. López Crespí hi recrea el Diari d'una miliciana de l'expedició Bayo de què ja hem parlat altres vegades, inspirant-s'hi molt de prop en alguns casos i completant-lo amb la bibliografia que li ha arribat a les mans sobre la matèria. Com al Diari d'una miliciana, la protagonista de Núria i la glòria dels vençuts i d'Estiu de foc és una noia idealista, anarquista convençuda, que va primer a Formentera i Eivissa i després a Mallorca per fer d'infermera. López Crespí hi afegeix, de collita pròpia, un considerable contingut polític i una ideologia feminista, i a través de les seves notes de dietari -que barregen els fets de Barcelona, del front d'Aragó, de València i de Mallorca, tant al cap de platja ocupat pels republicans com a la resta de l'illa- descriu les vicissituds dels milicians de Bayo fins a la retirada de Mallorca i la posterior pèrdua d'Eivissa, les picabaralles entre els diversos partits i organitzacions, l'hostilitat dels anarquistes envers els militars -incloent-hi Bayo- i la poca col· laboració del govern central, i posa en joc tot un seguit de personatges històrics (Ascaso, Durruti, Garcia Oliver, Frederica Montseny, Camillo Berneri, el periodista Gilabert, el brigada Marquès -responsable de la repressió de Menorca, que és justificada per complet-, Manuel Uribarry, María Teresa León i Rafael Alberti, el governador civil de les Balears Antonio Espina, el militar Miquel Villalonga, els mallorquins de l' Olimpíada Popular i els que aconsegueixen passar als rengles dels desembarcats, el conde Rossi i els seus italians...). (2)
‘Si Núria i la glòria dels vençuts i Estiu de foc són fonamentalment producte de lectures de l'autor, a les quals ha afegit un fort component ideològic, L'amagatall (Mallorca 1999), Premi "Miquel Àngel Riera" de narrativa (1998), és un altre diari en primera persona, inspirat per la realitat de la repressió mallorquina, d'un comunista de Son Serra que romangué amagat durant moltíssims anys en un petit enfony del 'sostre' de casa seva, i que més endavant es traslladà, encara amagat, a una casa antiga de sa Vileta. López Crespí mateix ha posat en relleu que aquesta obra -com les anteriors i com altres encara inèdites, Dones en guerra, Un tango de Gardel en el gramòfon (3), L'al· lota de la bandera roja, Nissaga de sang- és "producte evident de l'empenta que els fets de 1936 (malgrat no hagués viscut directament aquells esdeveniments) tengueren en la meva formació cultural i sentimental. Record ara mateix les històries narrades pel pare i l'oncle -ambdós combatents republicans- en la postguerra poblera, els fets -contats en la foganya- de la repressió en el meu poble: la resistència dels carrabiners (Orozco i els seus companys), la detenció de Jaume Serra Cardell i altres destacats republicans que feren front a la sublevació amb les armes a la mà, tot allò referit a l'enclaustrament (per voluntat pròpia, però espitjat pel terror) de Pau Canyelles ("Pau Comas")...". (4) El talp que López Crespí presenta a L'amagatall és una síntesi de moltes coses que ell ha sentit contar i que sovint tenen un indubtable dring d'autenticitat. Com a les novel·les anteriors, no hi manquen nom si cognoms autèntics, que permeten un tractament molt complet de les diverses etapes de la repressió mallorquina, descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les Grands Cimetières de Bernanos". (5)
(2) Sobre aquestes obres, vegeu l'article de Miquel López Crespí, La guerra a les quatre illes, "Quatre Illes", núm. 4 (6-10 d'abril de 2000), pàg. 27 i núm. 5 (20 d'abril-3 de maig de 2000), pàg. 28.
(3) Un tango de Gardel en el gramòfon a estat publicada per l'editorial Set i Mig, després d'obtenir el Premi de Narrativa Villa de Puçol 2000. En una vuitantena de pàgines, conté notes de dietari d'un imaginari mallorquí republicà, Andreu Ximbó, espardenyer amagat durant una colla d'anys a casa seva mateix, en un suburbi de Palma, a partir del 19 de juliol de 1936. Com a la resta de llibres de López Crespí, s'hi parla de la duresa de la repressió -simbolitzada en un malanat anomenat Barral, és a dir, el tristament famós cap de la policia Barrado- i es recorda el desembarcament de l'expedició de Bayo i els estrangers que l'hi acompanyaven, i no hi manquen referències als Fets de Maig de Barcelona, representats com "un cop contra els revolucionaris" de les "forces del Govern central, arribades expressament de València, juntament amb destacaments del PSUC i del PCE" (pàg. 45).
(4) Miquel López Crespí, Literatura mallorquina i guerra civil, "El Mundo-El Día de Baleares", 24 de maig de 1999, Cf. Id., La literatura catalana i la lluita antifranquista, "L'Estel", núm. 431 (15 de març de 2000), pàgs. 16-17.
(5) Miquel López Crespí és també autor d'una peça de teatre titulada El cadàver (Lleida 1997), referent a un dels botxins que van assassinar el darrer batlle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder. Sobre aquesta obra, vegeu Miquel Ferra Martorell, Miquel López Crespí i el teatre mallorquí de la guerra civil (1936-39), "Perlas y Cuevas", 1 de gener de 1999.
http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Per Maria Antònia Oliver París, Presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca
Aquesta novel·la [Els crepuscles més pal·lids, Lleonard Muntaner Editor, Palma 2009], ho he dit al començament, és un homenatge als homes i dones que patiren la repressió franquista; així ho he sentit jo quan l’he llegida: un homenatge personal que l’autor fa a la memòria del seu pare i a tots els presos i preses del feixisme.
Dissortadament, milers d’homes i dones que construïren la nostra primera democràcia i la defensaren del cop d’estat cívico-militar del 1936 han mort ignorats per les institucions.
El que ha passat en els darrers anys: els homenatges, l’obertura de fosses, la possibilitat de fer el dol públic al cap de setanta anys, la denúncia presentada per les associacions de memòria històrica a l’Audiència Nacional per crims contra la humanitat, els milers de nets que cerquen expedients, que entrevisten gent gran, que s’emocionen quan els escolten, que ens emocionem quan llegim llibres com aquest, que llegim i demanam i també responem, els centenars de voluntaris que ajuden a les víctimes i als seus familiars, els treballs desinteressats d’escriptors, periodistes i historiadors que ens donen llum damunt tanta foscor, tot això es el camí que hem emprés la societat civil i hem de continuar cap endavant amb la força que ens dóna el convenient que ho fem per una causa justa.
Avui coneixem qui eren i el que defensaren els homes i dones dels quals se’ns parla a la novel·la, però no ens podem enganar: les sentències que condemnaren a presó i treballs forçats Paulino López Sánchez o a mort a Jaume Serra Cardell de sa Pobla, continuen vigents, no han estat anul·lades, ni per aquest govern ni pels anteriors. Las fosses on resten milers de republicans i republicanes continuen sense ser exhumades per l’Estat, sense senyalitzar, identificar ni dignificar, milers de companys i companyes del protagonista del llibre resten oblidats a les fosses franquistes en plena democràcia, sense noms, sense plaques, desapareguts. Desapareguts per sempre físicament i socialment, talment com pretenien els seus assassins, talment com pretenien els feixistes. Vivim a l’Estat que en el camp del dret internacional i dels drets humans és posat com exemple del que significa impunitat
Demanam reconeixement a les víctimes i al seu ideari, demanam reconeixement dels seus drets, demanam Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes i les seves famílies, per a tots aquells homes i dones que patiren la repressió franquista en qualsevol de les seves formes, per als que treballaren i defensaren els ideals i principis republicans, comuns a tota la humanitat, de Justícia, d’Igualtat i de Llibertat.
Gràcies, Miquel, per haver escrit aquest llibre; tu ets un dels voluntaris que treballen en aquesta causa des de fa anys, i avui públicament et vull donar les gràcies. En Miquel també col·labora voluntàriament amb la revista de l’associació i des de el primer dia no ho ha deixat d’escriure a la nostra revista "Temps de la Memòria" i per a nosaltres és un honor comptar amb un escriptor del talent, talla i prestigi de Miquel López Crespí, però sobretot comptar amb una persona amb els ideals que ha mamat i preservat del seu pare:
Paulino López Sánchez, lluitador per la Llibertat.
De Miquel López Crespí, de tots aquests anys d’escriure relats i novel·les sobre la guerra civil, n’ha parlat l’historiador Josep Massot i Muntaner en el capítol "La literatura de la guerra civil a Mallorca" del llibre Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002). Un escrit prou encoratjador per a l’autor de sa Pobla, ja que parlant de la seva obra diu: "la repressió mallorquina, descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les grans cimentières de Bernanos".
El treball de Josep Massot i Muntaner fent referència a tots aquests anys d’escriure damunt la nostra història era aquest: "Entre el 1997 i el 2000 hem de destacar tres novel· les dedicades íntegrament a la guerra i a la repressió, escrites per l'escriptor mallorquí més prolífic del moment. Miquel López Crespí, nascut a sa Pobla el 1946, el pare del qual havia lluitat a la península i havia estat tancat en camps de concentració de Mallorca. López Crespí, militant des de jove en l'oposició antifranquista, ja havia tocat el tema de la guerra en llibres anteriors, per exemple a L'Illa en calma (Ajuntament de l'Alcúdia, 1984), que conté una narració en la qual es juga -després de la mort de Franco- amb el retorn de Bayo, de Bernanos i del conde Rossi; o bé a Històries del desencís (Mallorca 1995), la primera de les quals, "La casa gran", és un monòleg ple de records colpidors d'un aristòcrata que va guanyar la guerra i que va intervenir activament en la repressió, al costat del conde Rossi; o encara a Notícies d'enlloc (Palma de Mallorca 1097), on és inclosa la narració "Cop d'estat", que descriu un nou aixecament militar, posterior al 23-F, molt pitjor que el de 1936.
‘Núria i la glòria dels vençuts (Lleida 2000) i Estiu de foc, Dietari d'una miliciana (Barcelona 1997) són, en realitat, un conjunt, fragmentat a l'hora de la publicació, que lògicament hauria hagut de començar per Estiu de foc. López Crespí hi recrea el Diari d'una miliciana de l'expedició Bayo de què ja hem parlat altres vegades, inspirant-s'hi molt de prop en alguns casos i completant-lo amb la bibliografia que li ha arribat a les mans sobre la matèria. Com al Diari d'una miliciana, la protagonista de Núria i la glòria dels vençuts i d'Estiu de foc és una noia idealista, anarquista convençuda, que va primer a Formentera i Eivissa i després a Mallorca per fer d'infermera. López Crespí hi afegeix, de collita pròpia, un considerable contingut polític i una ideologia feminista, i a través de les seves notes de dietari -que barregen els fets de Barcelona, del front d'Aragó, de València i de Mallorca, tant al cap de platja ocupat pels republicans com a la resta de l'illa- descriu les vicissituds dels milicians de Bayo fins a la retirada de Mallorca i la posterior pèrdua d'Eivissa, les picabaralles entre els diversos partits i organitzacions, l'hostilitat dels anarquistes envers els militars -incloent-hi Bayo- i la poca col· laboració del govern central, i posa en joc tot un seguit de personatges històrics (Ascaso, Durruti, Garcia Oliver, Frederica Montseny, Camillo Berneri, el periodista Gilabert, el brigada Marquès -responsable de la repressió de Menorca, que és justificada per complet-, Manuel Uribarry, María Teresa León i Rafael Alberti, el governador civil de les Balears Antonio Espina, el militar Miquel Villalonga, els mallorquins de l' Olimpíada Popular i els que aconsegueixen passar als rengles dels desembarcats, el conde Rossi i els seus italians...). (2)
‘Si Núria i la glòria dels vençuts i Estiu de foc són fonamentalment producte de lectures de l'autor, a les quals ha afegit un fort component ideològic, L'amagatall (Mallorca 1999), Premi "Miquel Àngel Riera" de narrativa (1998), és un altre diari en primera persona, inspirat per la realitat de la repressió mallorquina, d'un comunista de Son Serra que romangué amagat durant moltíssims anys en un petit enfony del 'sostre' de casa seva, i que més endavant es traslladà, encara amagat, a una casa antiga de sa Vileta. López Crespí mateix ha posat en relleu que aquesta obra -com les anteriors i com altres encara inèdites, Dones en guerra, Un tango de Gardel en el gramòfon (3), L'al· lota de la bandera roja, Nissaga de sang- és "producte evident de l'empenta que els fets de 1936 (malgrat no hagués viscut directament aquells esdeveniments) tengueren en la meva formació cultural i sentimental. Record ara mateix les històries narrades pel pare i l'oncle -ambdós combatents republicans- en la postguerra poblera, els fets -contats en la foganya- de la repressió en el meu poble: la resistència dels carrabiners (Orozco i els seus companys), la detenció de Jaume Serra Cardell i altres destacats republicans que feren front a la sublevació amb les armes a la mà, tot allò referit a l'enclaustrament (per voluntat pròpia, però espitjat pel terror) de Pau Canyelles ("Pau Comas")...". (4) El talp que López Crespí presenta a L'amagatall és una síntesi de moltes coses que ell ha sentit contar i que sovint tenen un indubtable dring d'autenticitat. Com a les novel·les anteriors, no hi manquen nom si cognoms autèntics, que permeten un tractament molt complet de les diverses etapes de la repressió mallorquina, descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les Grands Cimetières de Bernanos". (5)
(2) Sobre aquestes obres, vegeu l'article de Miquel López Crespí, La guerra a les quatre illes, "Quatre Illes", núm. 4 (6-10 d'abril de 2000), pàg. 27 i núm. 5 (20 d'abril-3 de maig de 2000), pàg. 28.
(3) Un tango de Gardel en el gramòfon a estat publicada per l'editorial Set i Mig, després d'obtenir el Premi de Narrativa Villa de Puçol 2000. En una vuitantena de pàgines, conté notes de dietari d'un imaginari mallorquí republicà, Andreu Ximbó, espardenyer amagat durant una colla d'anys a casa seva mateix, en un suburbi de Palma, a partir del 19 de juliol de 1936. Com a la resta de llibres de López Crespí, s'hi parla de la duresa de la repressió -simbolitzada en un malanat anomenat Barral, és a dir, el tristament famós cap de la policia Barrado- i es recorda el desembarcament de l'expedició de Bayo i els estrangers que l'hi acompanyaven, i no hi manquen referències als Fets de Maig de Barcelona, representats com "un cop contra els revolucionaris" de les "forces del Govern central, arribades expressament de València, juntament amb destacaments del PSUC i del PCE" (pàg. 45).
(4) Miquel López Crespí, Literatura mallorquina i guerra civil, "El Mundo-El Día de Baleares", 24 de maig de 1999, Cf. Id., La literatura catalana i la lluita antifranquista, "L'Estel", núm. 431 (15 de març de 2000), pàgs. 16-17.
(5) Miquel López Crespí és també autor d'una peça de teatre titulada El cadàver (Lleida 1997), referent a un dels botxins que van assassinar el darrer batlle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder. Sobre aquesta obra, vegeu Miquel Ferra Martorell, Miquel López Crespí i el teatre mallorquí de la guerra civil (1936-39), "Perlas y Cuevas", 1 de gener de 1999.
http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
posted by Literatura catalana contemporània - Illes at 9:11 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home