Miquel López Crespí analitzat per Pere Rosselló Bover

Trenta anys de poesia mallorquina
La col·lecció de poesia "El Turó" publica Antologia (1972-2002) de Miquel López Crespí
Per Pere Rosselló Bover, escriptor i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1)

"Miquel López Crespí és, en definitiva, un veritable home de lletres que ha participat activament en la vida cultural de les Illes. És un d'aqueixos escriptors que, com altres insignes intel·lectuals mallorquins -Mossèn Alcover, Francesc de B. Moll, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar o Josep Maria Llompart-, es troba a tota hora disposat a oferir el millor de si mateix dins la lluita de la identitat com a poble, enfront de la fagocitosi que pateixen les llengües autòctones. Val dir que López Crespí ha lliurat i continua lliurant moltes batalles culturals pel redreçament del català a les Illes, en primer lloc, i a la resta del domini lingüístic des de fa molts d'anys". (Lluís Alpera)
Miquel López Crespí (sa Pobla, 1946) és segurament l'escriptor mallorquí més guardonat de tot el temps i un dels més polifacètics, car ha conreat tot els gèneres. La seva dedicació a la literatura ha assolit gairebé la professionalització. Home compromès amb les causes socials justes i molt vinculat als moviments polítics d'esquerra, va dur una intensa activitat política a la clandestinitat durant el franquisme i la transició democràtica. Fruit del seu compromís polític, l'obra de López Crespí s'inscriu en un realisme d'herència modernista, al qual aporta la introducció de noves tècniques experimentals, pròpies de la novel× la moderna.
En poesia ha tret Foc i fum (1983), Les plèiades (1991), El cicle dels insectes (1992), Els poemes de l'horabaixa (1994), Punt final (1995), L'obscura ànsia del cor (1996), Planisferi de mars i distàncies (1996), Llibre de pregàries (2000), Revolta (2000), Record de Praga (2000), Un violí en el crepuscle (2000), Perifèries (2001), Rituals (2001), Cercle clos (2003) i Temps moderns: homenatge al cinema (2003).
En narrativa, teatre i assaig, ha publicat, entre moltes altres obres: Necrològiques (narrativa); Notícies d'enlloc (narrativa); Crònica de la pesta (contes); Estiu de foc (novel× la); L'Antifranquisme a Mallorca 1950-1970 (memòries); L'amagatall (novel× la); Cultura i antifranquisme (assaig); Vida d'artista narrativa); Històries del desencís (narrativa); La Ciutat del Sol (narrativa juvenil); No era això: memòria política de la transició (assaig); Acte Únic (teatre); El cadàver (teatre); Núria i la glòria dels vençuts (novel× la); Estat d'excepció (novel× la); Temps i gent de sa Pobla (història local); Breviari contra els servils (narrativa) i Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (assaig).
Aquesta Antologia (1972-2002) (2) reflecteix la dilatada trajectòria de López Crespí com a poeta. Segurament la poesia és la faceta menys coneguda d'aquest autor, que com a narrador i novel·lista ha tengut més relleu. De fet la poesia de López Crespí no ha tengut la difusió que mereix, ja que sovint ha aparegut en col·leccions i editorials d'un abast limitat.
Aquesta Antologia recull 89 poemes procedents de 21 llibres diferents, quatre dels quals són inèdits.
Tot i que es tracta d'una antologia, aquest volum té una entitat pròpia, la qual cosa em permet una lectura com si es tractàs d'un llibre independent. Aquesta unitat ve donada per causes diverses:
En primer lloc per la unitat formal del volum, que és el resultant de l'herència literària "heterodoxa" (Maragall, Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòrcel, etc.) en què l'autor -com explica al clarificador pròleg- s'ha format. Aquesta llibertat formal troba la seva expressió en l´ús del vers lliure i en un to narratiu, que no exclu el lirisme, i que tampoc no cau en la discursivitat que va caracteritzar certa poesia realista dels anys 60.
En segon lloc per la unitat temàtica, ja que tots els poemes seleccionats en aquesta antologia recorren uns mateixos temes i motius, que podem enumerar ràpidament: a) la memòria del temps històric viscut; b) la lluita social i política i el compromís nacional; c) el cinema i els viatges.
En resum, aquesta Antologia (1972-2002) és una bona aproximació a l´obra poètica de Miquel López Crespí, que permet extreure'n una valoració molt positiva.


(1) Pere Rosselló és professor titular de literatura catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Autor del treball damunt la vida i l'obra de Miquel Àngel Riera titulat L'escriptura de l'home (editat l'any 1982 "Sa Nostra") ha publicat igualment L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951) (1981), Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga (1993), Els moviments literaris a les Balears (1840-1990), La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (1999), Els camins de la cançó: Vida i obra del P. Rafel Ginard Bauçà (1999), Bartomeu Rosselló-Pòrcel: A la llum (amb X. Abraham, 1999) i Els paradisos perduts de Llorenç Villalonga (2001).
Pere Rosselló Bover es va donar a conèixer com a escriptor amb el premi Ciutat de Manacor de poesia (Antologia, 1977). Posteriorment obtingué també el Joan Alcover, dels Ciutat de Palma, amb Aplec de distàncies (Editorial Moll, 1978). Altres poemaris d'aquest poeta, narrador i assagista són: Llibre de la selva i altres poemes (1983) i L'hort de la lluna (1988). En narrativa infantil ha escrit Les aventures d'en Tres i Mig (1989) i El fantasma del País del Vent (1992).
(2) Antologia (1972-2002) de Miquel López Crespí. Fundació "Sa Nostra", Col× lecció "El Turó" núm. 64 (Ciutat de Mallorca, 2003).