Antoni Nadal, Documenta Balear i el teatre modern a Mallorca
El teatre mallorquí del segle XX
Per MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, escriptor
L'escriptor i historador Antoni Nadal ha publicat un petit opuscle titulat «El teatre mallorquí del segle XX». Aquesta obra és una interessant aportació al coneixement del nostre fet teatral ja que, excepció feta de les aportacions de Gregori Mir, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal Alcover, Gabriel Janer Manila, Josep Massot i Muntaner i Joan Mas i Vives no teníem a l'abast una síntesi com la que ara ens ofereix «Documenta Balear».
En els capítols «L'entrebanc franquista (1936-1975)» (pàgs. 18-31) i «La represa del procés de normalització (1975-2000)» (pàgs. 32-42) podem constatar algunes de les dificultats històriques dels autors mallorquins contemporanis per poder arribar al seu públic.
D'una manera sintètica, Antoni Nadal ens descriu l'evolució d'una societat gens receptiva a les obres dels seus autors més avançats. Nadal ens parla dels mallorquins «de Barcelona», és a dir, d'aquells autors que, amb problemes per representar a Mallorca havien de provar sort a la capital del Principat.
En l'opuscle abans esmentat trobam informació de l'aventura barcelonina de Blai Bonet, Baltasar Porcel, Joan Soler, Xesc Barceló i Alexandre Ballester.
Joan Soler, guanyador de nombrosos premis i autor compromès amb les idees d'alliberament de les classes populars, resta encara sense estrenar.
Alexandre Ballester, estrenat a València, Barcelona i nombrosos indrets dels Països Catalans s'ha vist quasi completament silenciat en aquests darrers vint-i-cinc anys de democràcia.
Xesc Barceló, com diu Antoni Nadal, «ha hagut d'esperar fins a l'any 2001 per veure estrenada una obra seva a Mallorca».
Jaume Vidal Alcover també ha estat rebutjat per la societat illenca... No parlem de les dificultats per donar a conèixer alguna de les obres de l'autor que signa aquest article! La lectura de l'interessant llibret d'Antoni Nadal m'ha fet recordar trenta anys de lluita intensa (i sovint ignorada) per a provar de remoure el nostre somort panorama teatral.
L'any 1976 vaig publicar «Autòpsia a la matinada», obra d'un sol acte escrita en homenatge a l'estudiant Enrique Ruano assassinat per la dictadura franquista l'any 1969. «Autòpsia a la matinada» obtingué el «Premi Bartomeu Ferrà-Ciutat de Palma 1974».
L'any 1985 vaig aconseguir editar «Homenatge Rosselló-Pòrcel» (que guanyà el «Premi Ciutat d'Alcoi 1984»). Una obra essencialment experimental que vol jugar amb la veu dels personatges, amb la música, el cinema, la mímica i els efectes sonors.
«Ara a qui toca?» guanyà el «Premi Carlos Arniches 1972» en llengua catalana i va merèixer crítiques elogioses de Ricard Salvat i José Monleón.
«Ara, a qui toca?» escrita en la línia de «Autòpsia a la matinada», va ser definida com a síntesi del teatre de l'absurd francès i de l'èpica brechtiana. La temàtica de l'obra gira en torn dels fills dels republicans que comencen la lluita per la llibertat a partir dels seixanta.
El passat any 2000 es va poder publicar «Acte Únic», «Premi Teatre Principal-Consell Insular de Mallorca de Textos Teatrals 1987». L'escriptor Miquel Mas ha definit «Acte Únic» com una de les obres de teatre mallorquines més valentes que s'hagin escrit mai, un «deliberat atac multiangular» contra la mediocritat regnant.
L'any 1975 vaig tenir la sort de guanyar el «Premi Especial Born de teatre» (el més important dels Països Catalans) amb Les Germanies, una obra-col·lage amb documents històrics, cançons, poesia, dispositives i documentals que vol donar notícia de la lluita del poble mallorquí en defensa de la llibertat.
L'obra «Atzucac» obtingué el «Ciutat de Granollers 1990». «Atzucac» ofereix un espectacle on la llengua, els jocs de paraules i la poesia en són els protagonistes. Molt propera a certs plantejaments de Ionesco i Becket, «Atzucat» significa una autèntica proposta de renovació del teatre modern a les Illes.
«El cadàver», va ser estrenada el 30 de maig de 1996 al Teatre Principal de Palma per la companyia «Taula Rodona», sota la direcció d'Adolfo Diez i, el 7 de setembre de 1998 al Teatre Centre de Girona, sota la direcció de Teresa Gelpí. L'obra va ser publicada l'any 1998.
El 21 de març de 1999 «El cadàver» va ser estrenada a Barcelona dirigida també per Teresa Gelpí.
Posteriorment i amb l'obra Els anys del desig més ardent (2000) vaig obtenir una beca del Consell de Mallorca per a la creació de textos teatrals en llengua catalana.
Altres obres encara inèdites són: «Dones en guerra», «Els darrers dies de George Sand» i «L'amagatall» (adaptació de la novel·la L'amagatall que va ser galardonada amb el premi de novel·la «Miquel Àngel Riera 1998»).
Publicat en El Mundo-El Día de Balears (14-XI-02)
http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm Web de l´escriptor Miquel López Crespí
http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Per MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, escriptor
L'escriptor i historador Antoni Nadal ha publicat un petit opuscle titulat «El teatre mallorquí del segle XX». Aquesta obra és una interessant aportació al coneixement del nostre fet teatral ja que, excepció feta de les aportacions de Gregori Mir, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal Alcover, Gabriel Janer Manila, Josep Massot i Muntaner i Joan Mas i Vives no teníem a l'abast una síntesi com la que ara ens ofereix «Documenta Balear».
En els capítols «L'entrebanc franquista (1936-1975)» (pàgs. 18-31) i «La represa del procés de normalització (1975-2000)» (pàgs. 32-42) podem constatar algunes de les dificultats històriques dels autors mallorquins contemporanis per poder arribar al seu públic.
D'una manera sintètica, Antoni Nadal ens descriu l'evolució d'una societat gens receptiva a les obres dels seus autors més avançats. Nadal ens parla dels mallorquins «de Barcelona», és a dir, d'aquells autors que, amb problemes per representar a Mallorca havien de provar sort a la capital del Principat.
En l'opuscle abans esmentat trobam informació de l'aventura barcelonina de Blai Bonet, Baltasar Porcel, Joan Soler, Xesc Barceló i Alexandre Ballester.
Joan Soler, guanyador de nombrosos premis i autor compromès amb les idees d'alliberament de les classes populars, resta encara sense estrenar.
Alexandre Ballester, estrenat a València, Barcelona i nombrosos indrets dels Països Catalans s'ha vist quasi completament silenciat en aquests darrers vint-i-cinc anys de democràcia.
Xesc Barceló, com diu Antoni Nadal, «ha hagut d'esperar fins a l'any 2001 per veure estrenada una obra seva a Mallorca».
Jaume Vidal Alcover també ha estat rebutjat per la societat illenca... No parlem de les dificultats per donar a conèixer alguna de les obres de l'autor que signa aquest article! La lectura de l'interessant llibret d'Antoni Nadal m'ha fet recordar trenta anys de lluita intensa (i sovint ignorada) per a provar de remoure el nostre somort panorama teatral.
L'any 1976 vaig publicar «Autòpsia a la matinada», obra d'un sol acte escrita en homenatge a l'estudiant Enrique Ruano assassinat per la dictadura franquista l'any 1969. «Autòpsia a la matinada» obtingué el «Premi Bartomeu Ferrà-Ciutat de Palma 1974».
L'any 1985 vaig aconseguir editar «Homenatge Rosselló-Pòrcel» (que guanyà el «Premi Ciutat d'Alcoi 1984»). Una obra essencialment experimental que vol jugar amb la veu dels personatges, amb la música, el cinema, la mímica i els efectes sonors.
«Ara a qui toca?» guanyà el «Premi Carlos Arniches 1972» en llengua catalana i va merèixer crítiques elogioses de Ricard Salvat i José Monleón.
«Ara, a qui toca?» escrita en la línia de «Autòpsia a la matinada», va ser definida com a síntesi del teatre de l'absurd francès i de l'èpica brechtiana. La temàtica de l'obra gira en torn dels fills dels republicans que comencen la lluita per la llibertat a partir dels seixanta.
El passat any 2000 es va poder publicar «Acte Únic», «Premi Teatre Principal-Consell Insular de Mallorca de Textos Teatrals 1987». L'escriptor Miquel Mas ha definit «Acte Únic» com una de les obres de teatre mallorquines més valentes que s'hagin escrit mai, un «deliberat atac multiangular» contra la mediocritat regnant.
L'any 1975 vaig tenir la sort de guanyar el «Premi Especial Born de teatre» (el més important dels Països Catalans) amb Les Germanies, una obra-col·lage amb documents històrics, cançons, poesia, dispositives i documentals que vol donar notícia de la lluita del poble mallorquí en defensa de la llibertat.
L'obra «Atzucac» obtingué el «Ciutat de Granollers 1990». «Atzucac» ofereix un espectacle on la llengua, els jocs de paraules i la poesia en són els protagonistes. Molt propera a certs plantejaments de Ionesco i Becket, «Atzucat» significa una autèntica proposta de renovació del teatre modern a les Illes.
«El cadàver», va ser estrenada el 30 de maig de 1996 al Teatre Principal de Palma per la companyia «Taula Rodona», sota la direcció d'Adolfo Diez i, el 7 de setembre de 1998 al Teatre Centre de Girona, sota la direcció de Teresa Gelpí. L'obra va ser publicada l'any 1998.
El 21 de març de 1999 «El cadàver» va ser estrenada a Barcelona dirigida també per Teresa Gelpí.
Posteriorment i amb l'obra Els anys del desig més ardent (2000) vaig obtenir una beca del Consell de Mallorca per a la creació de textos teatrals en llengua catalana.
Altres obres encara inèdites són: «Dones en guerra», «Els darrers dies de George Sand» i «L'amagatall» (adaptació de la novel·la L'amagatall que va ser galardonada amb el premi de novel·la «Miquel Àngel Riera 1998»).
Publicat en El Mundo-El Día de Balears (14-XI-02)
http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm Web de l´escriptor Miquel López Crespí
http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
posted by Literatura catalana contemporània - Illes at 1:44 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home