Premis Ciutat de Palma 2008 : Articles de Diari de Balears i de l´escriptor Miquel López Crespí

Premis Ciutat de Palma 2008 : Articles de Diari de Balears i de l´escriptor Miquel López Crespí

«Existeix una veda perillosíssima contra l'individu i la seva llibertat»

L'escriptor Miquel Mas i Ferrà guanya el Ciutat de Palma de Novel·la

M.M.RAYÓ. Palma.

Sembla que l'Europa de la II Guerra Mundial sigui el punt de referència del que escriuen molts dels autors contemporanis. Basta recordar l'exitosa Les Benignes, del nord-americà Jonathan Littell o, sense anar tan lluny, La Batalla de Walter Stamm, amb què el mallorquí Melcior Comes guanyà fa setmanes el premi Josep Pla de Novel·la.
Però si aquest dos escriptors visitaven el passat amb les seves novel·les, El cel dins la memòria, guanyadora del premi Ciutat de Palma de Novel·la 2007, presenta un context europeu amb un caràcter més aviat futurista. «Potser el punt de coincidència que pugui tenir amb Littell i Comes», assegurà ahir el seu autor, Miquel Mas i Ferrà (Palma, 1950), «sigui la inquietud que sentim la majoria dels escriptors actuals amb les incerteses que planegen sobre Europa».
Fenòmens com la immigració o el resorgiment de l'extrema dreta al vell continent són alguns dels temes que el preocupen i, malgrat que la seva és una obra que traspassa la frontera «entre realitat i ficció», no deixa de posar l'accent en «la perillosíssima veda oberta contra l'individu». Mas sovint pensa que els successos de l'actualitat podrien conduir a repetir el passat, però amb l'agreujant «que ara l'acció i els recursos són infinitament més sofisticats i els actors involucrats estan molt ben alliçonats».
«La biotecnologia, la manipulació genètica, la desaparició dels sindicats laborals o dels mitjans de comunicació amb suficient força com per modificar els estats totalitaris», són alguns dels factors que fan pensar «en un futur inquietant a trenta o quaranta anys vista», comentà Mas.
En l'arrel de tot això, i així ho manifesta l'escriptor a El cel dins la memòria, hi ha la certesa que «on fa més mal el terrorisme internacional és a la llibertat». L'autor creu que «hi ha uns macrosistemes contra els que l'individu no pot lluitar». D'aquesta manera, l'individu es veu engolit «per una ambició a la qual haurà de posar límits», com és el cas del protagonista de la novel·la guanyadora i al que el lector acompanya «als àmbits més indecorosos i sòrdids de la maldat».
El cel dins la memòria quedà finalista del premi Sant Joan de Novel·la l'any passat, fet que encoratjà Mas a presentar-la al premis Ciutat de Palma. No és la primera vegada que l'escriptor es presentava al guardó convocat per Cort, però sí la primera vegada que el guanya. «Evidentment, rebre aquest premi em fa molta il·lusió», afirmà l'autor, que es dedicà en cos i ànima a l'obra guanyadora després de tancar la trilogia «sobre els darrers 100 anys d'història de les Balears» narrats a Camí de Palau, La Rosa d'Hivern i Riberes de Plata.
Diari de Balears (21-I-08)



Veus literàries: Miquel Mas Ferrà



Per Miquel López Crespí, escriptor



L'any 1976 no va ser, per a qui signa aquest escrit, gaire diferent als anteriors ni dels que haurien de venir. La lluita clandestina ocupava moltes de les nostres hores, però també teníem temps per a escriure articles, llibres de narracions i de poesia, per fer articles (tant a la premsa legal com a la clandestina), per a fer de jurat d'algun premi literari, per a viatjar, per a participar en moltes pintades nocturnes, en infinitat de repartides de fulls subversius, fer reunions eternes amb els companys, ser detingut, organitzar assemblees, pintar cartells en protesta pels crims de la dictadura, ser expedientat per els autoritats acadèmiques del moment, presentar llibres, estudiar els clàssics dels pensament revolucionari català i internacional, ser detingut, fer l'amor o anar a la presó. Tot aquest recordatori ha sorgit així, de sobte, quan he ensopegat amb algunes de les nombroses carpetes dels meus arxius que fa referència a aquells anys tan conflictius. N'hi ha una que diu simplement "Miquel Mas i Joana Serra de Gayeta". L'he oberta i m'he trobat amb un caramull de retalls de premsa sobre aquests dos importants autors mallorquins.
Miquel Mas Ferrà és avui dia un dels autors més importants de la nostra galàxia literària. Malgrat algunes provatures no reeixides de barrar el pas a la seva carrera com a escriptor, l'autor de L'àngel blau (1991), L'ocell de paradís (1992), Camí de palau (1996, Premi Andròmina) i La rosa d'hivern (1998) ja forma part indestriable del llistat dels autors més considerats arreu dels Països Catalans.
Maria de la Pau Janer en la presentació de Camí de Palau va dir (Última Hora, 24-01-96): "Tots els membres del jurat van estar d'acord que hi havia una obra que destacava per damunt de les altres. Camí de Palau és una obra sòlida, en la qual l'autor crea un món diversificat i complex, amb una gran varietat de personatges i elements que Miquel Mas aborda amb una gran habilitat narrativa. El lector queda atrapat des del principi de l'obra". Com ens explica el mateix autor en el web de promoció que té penjat l'AELC: "Essencialment, em consider un novel× lista. Crec que en la meva obra es pot entreveure que conceb la literatura sota una doble vessant: d'una banda aprofitant els recursos estilístics i formals que la literatura clàssica i contemporània ens ha llegat i d'altra -que situo en el mateix grau d'importància- incorporant-hi el testimoni personal d'una època, el passat més immediat i el present, amb els més valuosos encerts i amb totes les seves misèries. Crec que la literatura, en un estat d'evolució permanent, ha de ser suggeridora, apassionant, compromesa i divertida, tot alhora".
Miquel Mas Ferrà va començar la seva brillant carrera literària amb el llibre Massa temps amb els ulls tancats que, juntament amb l'obra Nosaltres esperàvem Míster Marshall de Joana Serra de Gayeta, guanyà el Premi Joan Ballester de Narrativa de Campos l'any 1976. Sempre he sentit una forta alegria interna en pensar que amb la meva modesta opinió en el jurat del Premi Joan Ballester, ajudava a encoratjar aquests dos bons escriptors. En Miquel Mas va estar molts d'anys escrivint i formant-se en un silenci, sense participar gaire en el que es diu "societat literària". Només va donar senyals de vida nou anys després de Massa temps amb els ulls tancats. L'any 1985 va publicar el poemari Mediterrània, un cel esquinçat. Posteriorment es decidí definitivament per la novel× la i els èxits assolits per aquest autor nascut el 24 de juny de 1950 han estat sempre presents en el nostre panorama literari.
Com s'esdevé per norma general quan algú destaca més del que els "mandarins" (o aprenents de "mandarins", que també n'hi ha a lloure) consideren apropiat, els menfotistes de tots coneguts, quatre betzols dedicats a la "crítica" destructiva perquè no saben escriure i l'enveja els enverina la sang, decidiren desanimar Miquel Mas, que acabava d'editar L'àngel blau i L'ocell de paradís. Sortosament en Miquel Mas és prou intel× ligent per a no caure en aquests paranys producte de la impotència i l'autoodi. Els importants premis literaris que ha guanyat, l'èxit de crítica i de vendes, han servit per a demostrar la mala fe d'aquella pseudocrítica especialitzada en la manipulació, la mentida i la intoxicació del lector.
Miquel Mas, en el web de l'AELC que acabam de consultar, situa els inicis de la seva vocació literària pels volts del maig del 68. El web ens ho explica amb aquestes paraules: "Quan l'autor comptava divuit anys, a París esclatava el Maig del 68, els acords de Sgt. Pepper's irradiaven consignes de rebel× lia i els bards de la nova cançó s'alçaven desafiant el poder, la intolerància, la brutalitat. Empès per un vent trompat que menava cap als bastions de defensa i solidaritat, s'aplegà a un grup de teatre format per gent escadussera -que no tenia altra curolla que representar obres de Weiss i Brecht".

Publicat en El Mundo-El Día de Balears (30-X-02)

http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm

Web de l´escriptor Miquel López Crespí
http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)