Miquel López Crespí: Josep M. Llompart en el record (i III)

Josep M. Llompart i l’antifranquisme a les Illes (i III)

Per Miquel López Crespí, escriptor



A finals dels seixanta i començaments dels setanta Josep M. Llompart ja s'havia definit envers determinades idees socialistes. Era un socialisme ben allunyat del PSOE actual, evidentment! (i de tota mena de burocratisme o espanyolisme barat). Record un Josep M. Llompart militant, dispost sempre a ajudar qualsevol organització que li anàs a demanar cartes, manifestos, signatures, presència a un acte reivindicatiu. En Josep M. Llompart fou impulsor -juntament amb n'Antoni Serra i en Palau i Camps- de la provatura d'organitzar la secció mallorquina del Penclub. Es tractava d'aconseguir, per al futur, una certa coneixença internacional dels actes de repressió de la dictadura damunt els escriptors mallorquins. N'érem d'innocents, els que a les reunions al local de l'Editorial Moll pensàvem que els escriptors, en massa, agafarien una actitud decidida envers la lluita activa per la llibertat i el socialisme!
Més endavant hi hagué la moguda de constituir a Mallorca una secció del Pen Club. La idea sortí de n'Antoni Serra i de Josep M. Llompart. Arreu de l'Estat la repressió franquista s'accentuava. El projecte era fer renéixer l'associació catalana del Pen Club, vincular-nos internacionalment amb el món de la cultura i, si en algun moment un dels socis era represaliat pel feixisme, poder demanar ajut a l'estranger. El pla em semblava perfecte. Era una època en què molts treballadors eren torturats a les casernes de la Guàrdia Civil i als soterranis dels governs civils. Omnímode regnat de la Brigada Social i els seus sequaços! Es tractava d'aconseguir que la repressió contra la cultura topàs amb una organització i amb un suport solidari internacionals.
N'Antoni Serra era l'encarregat de coordinar les juntes que normalment fèiem a un despatx de l'Editorial Moll, al carrer de la Torre de l'Amor. No en férem gaires, de reunions. Hi vaig anar a dues, i sempre hi havia la mateixa gent. Ningú no compareixia per a constituir el Pen Club! Érem en Josep M. Llompart, en Josep M. Palau i Camps, n'Antoni Serra, jo mateix i algun altre que ara no record. N'Antoni Serra no se'n podia avenir. Ens mostrava, indignat, els certificats de les cartes que havia enviat i pegava cops de puny damunt la taula, blasmant contra el no-compromís dels nostres companys de confraria. Eren cinquanta, els escriptors citats, i només en compareixien quatre o cinc. N'Antoni Serra tenia la dèria d'enviar les convidades a la reunió per carta certificada a fi que no poguessin dir mai que no havien rebut la citació.
La idea de muntar la secció del Pen Club a Mallorca morí al cap d'un parell de trobades. A poc a poc constatava que no tothom, en el ram de la ploma, vivia obsessionat, com nosaltres, per la idea de la lluita antifranquista. Molt manco per la "utopia" de bastir el socialisme o el comunisme!
Pel mes d'abril de 1973 "Llibres Turmeda" publicava el meu primer recull de narracions. Es tractava de A preu fet. Novament, com ja era costum, tornarem coincidir amb Josep M. Llompart i els pocs intel× lectuals progressistes del moment. El curs 1973-1974 havia estat eminentment conflictiu. Aparentment no passava res. Les classes es feien amb tota normalitat, però grups actius d'estudiants pugnaven per anar organitzant organitzacions antifeixistes (la majoria de signe marxista-leninista o carrillista). A començaments de maig de 1974 els carrers de Palma veurien la primera gran manifestació estudiantil de protesta contra les mesures educatives de la dictadura franquista. Es tractava de dir que No! a una impopular Ley General de Educación que impediria l'accés normal dels estudiants a l'ensenyament. Alguns intel× lectuals ja havíem demanat públicament la retirada del projecte. Dia 7 de maig de 1974 sortia publicada en el Diario de Mallorca aquesta protesta col× lectiva dels intel× lectuals mallorquins. Aleshores, solidarizant-nos plenament amb el moviment estudiantil, dèiem: "La mesura proposada pel Govern d'establir unes determinades proves d'accés a la universitat ha suscitat una reacció negativa entre la major part dels alumnes, pares de família, professors i diverses entitats relacionades amb la vida col× lectiva espanyola.
'Els sotasignants, treballadors de la cultura, expressen també la seva preocupació i disconformitat amb aquesta nova trava que, d'esser aprovada, significaria, una vegada més, un triomf del classisme cultural, que vol reduir el just dret a l'accés a la cultura, a una cada vegada més petita 'élite' de privilegiats. [...]
'En definitiva, i una vegada més, creiem que aquesta mida, d'esser aprovada, significaria una altra dificultat per als fills de les classes populars que dins l'actual estructura classista de l'ensenyança, ja tenien prou dificultats i entrebancs per a fruir del just dret a una formació universitària".
Signàvem la carta: Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Antoni Serra, Margarida Tous, Isidor Marí, Manuel Soler Pala, Anna Montaner, Joana Roca, Jaume Bover, Josep Maria Llompart, Pere Llabrés Martorell, Josep Amengual Batle, Damià Ferrà-Ponç, Pere Bosch, Sebastià Verd, Antoni Tarabini, Joan Miralles, Antoni Figuera i Climent Garau.
Com és evident, Josep M. Llompart era sempre a l'avantguarda de qualsevol reinvindicació política que anàs contra el feixisme i servís per acurçar el moment del nostre deslliurament nacional i social.
També coincidirem amb Josep M. Llompart en les reunions i algunes activitats del Congrés de Cultura Catalana. Tenc encara una carpeta amb nombrosos documents (actes, resolucions, etc) referits al Congrés de Cultura Catalana (1976-1977) que, a les Illes, coordinà l'escriptor Antoni Serra. Crec que seria important anar centralitzant tota aquesta informació per a poder oferir al poble mallorquí estudis cada vegada més consistents sobre aquests fets. Constatam que la memòria històrica es perd, és manipulada cada vegada més pels sectors del poder i per certs intel.lectuals al seu servei. En munió de llibres, articles, conferències, exposicions, etc, no hi cap referència a esdeveniments molt importants dels anys de la reforma del sistema (1976-77); i tan sols han passat vint anys dels fets que contam!
Un d'aquests documents que he consultat parla de les primeres reunions de l'Àmbit de Producció Artística del Congrés (subàmbit de Literatura). La reunió es va fer dia 25 de maig de 1976 en el local de l'OCB. Signaven la convocatòria els escriptors Josep Albertí i Llorenç Capellà. L'ordre del dia establert en aquella reunió fou el següent: 1) estructuració definitiva del subàmbit de literatura; 2) discussió d'un document dels escriptors illencs sobre la participació en l'Assemblea d'Intel.lectuals Catalans; i 3) trobada d'escriptors a Gandia els dies 5, 6 i 7 de juny.
Els assistents a aquella reunió històrica eren: Josep M. Palau, Josep M. Llompart, Antoni Serra, Llorenç Capellà, Josep Albertí, Miquel López Crespí, Damià Huguet, Miquel Ponç, Damià Pons i Pons, Joan Bonet, Gabriel Fuster Mayans, Isidor Marí, Josep A. Grimalt, Miquel Ferrà i Martorell, Joan Perelló, Llorenç Moyà, Antoni Mus, Joan F. March, Lleonard Muntaner i Jaume Pomar.
Aleshores, i pel que feia al primer punt de l'ordre del dia, es crearen diverses comissions de treball que quedaren constituïdes així: Primer subàmbit, format per Damià Pons i Pons, Lleonard Muntaner i Joan Perelló; un altre, estava format per Gabriel Janer Manila i Josep M. Palau i Camps; un altre, per Miquel López Crespí, Joan F. March i Antoni Serra; i un darrer en què participàvem Jaume Corbera i qui signa aquest article.
S'acordà sense gaire problemes que les reunions d'aquest subàmbit fossin mensuals i que fos confeccionat un resum per escrit de les activitats de les trobades dels escriptors. També s'arribà a acords per a anar aprofundint dins la problemàtica de l'escriptor català: tècnica, qüestió lingüística, realitat política i problemàtica econòmica. A continuació, tot seguint l'ordre del dia, es va llegir el document de constitució de l'Assemblea d'Intel.lectuals Catalans a les Illes i es va decidir que seria lliurat a la premsa d'arreu els Països Catalans. Publicaren íntegrament el document aprovat Baleares (en dues ocasions), Avui i Tele-Express. El Diario de Mallorca en va fer al.lusió.
També va esser igualment discutida la publicació d'un document (signat per l'Assemblea d'Intel.lectuals) que representàs la presa de posició davant la recuperació de les despulles de Gabriel Alomar i de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Finalment s'acordà assistir a l'encontre d'escriptors dels Països Catalans que tengué lloc els dies 5,6 i 7 de juny a Gandia. En representació de les Illes hi assistí Josep Albertí.Josep M. Llompart, que no veia gens clar les dilacions del Pacte Autonòmic, em convidà a escriure a la secció que tenia en el diari Última Hora, "La Columna de Foc". Oferiment que vaig acceptar ben de grat perquè, en aquelles alçades de la reforma, eren pocs els mitjans que se'ns oferien als revolucionaris mallorquins. Com ja he explicat amb detall a L'Antifranquisme a Mallorca (l950-1970), les activitats de lluita pel nostre alliberament nacional i de classe, quan no eren criminalitzades per la premsa oficial o els servils i lacais a sou de la "unió sagrada" anticomunista i pro-monàrquica (AP, UCD, PCE, PSOE), eren silenciades olímpicament o desvirtuades a fons. Poques o nul.les informacions damunt el moviment assembleari i anticapitalista promogut per OEC; no res del nostre treball a barris, on la direcció del nostre Front de Moviment Ciutadà (Francesc Mengod, Jaume Obrador, etc) havien creat les primeres associacions de veïns de Ciutat i encapçalat les primeres lluites ciutadanes en contra del feixisme i el capitalisme; silenci absolut damunt la reorganització del moviment obrer a l'hosteleria, la sabata, la fusta; no res pel que fa a la creació d'Unió de Pagesos de Mallorca (on homes com el santamariè Gori Negre hi feien un paper destacat; silenci damunt les activitats de les Plataformes Anticapitalites d'Estudiants; tampoc no existíem ni a Sanitat, ni a pobles; a Menorca, l'OEC era una força determinant i també planava el silenci damunt la nostra lluita.En aquests mesos (maig-juny-juliol de 1978), encoratjat per Josep M. Llompart vaig escriure tota una sèrie d'articles en contra de la política gonellista i antinacionalista dels partits del Pacte Constitucional antirepublicà i pro-monàrquic (AP, UCD, PSOE i PCE). I especialment contra les maniobres per desmobilitzar el poble mallorquí (cada vegada més la Diada nacional del 29 d'octubre del 77) anava quedant en l'oblit), ordides per UCD -ara ja sabem que amb ajut dels altres partits dits "majoritaris".
Com ja he explicat explicar en un altre capítol, a ran d'unes xerrades amb Josep M. Llompart vaig decidir -a part de la meva lluita estrictament de militant dins l'OEC- portar una mica "la guerra pel meu compte" i provar d'utilitzar tots els mitjans que la premsa oficial podia oferir-nos. I així, en tots aquests mesos conflictius, quan pareixia que -obtingudes les respectives poltrones institucionals- s'havia oblidat la lluita pel nostre redreçament nacional, vaig escriure nombrosos articles denunciant la maniobra reformista de la transició i el silenci dels parlamentaris elegits a les Illes, envers tot el que es referia al combat pel nostre autogovern. Entre d'altres, els treballs més destacats en aquest sentit que vaig anar signant foren els següents: Autonomía: la lucha contra un silencio (Última Hora, 15-II-78); Els altres callen... Autonomies: al gust d'UCD (Baleares, 25-II-78); Nuestras enmiendas al Proyecto Constitucional (Baleares, 5-III-78); Al Sr. Antonio Ensenyat (Última Hora, 11-III-78); Autonomía de Baleares y Pitiüsas (La Voz de los Trabajadores, III 78); Per l'Autonomia (Baleares, 18-IV-78); Autogovern i estatut (a la secció "La Columna de Foc" del diari Última Hora, 22-4-78); En defensa de la nostra nacionalitat (en la secció "La Columna de Foc", Última Hora, 5-V-78; La Constitució: greus limitacions per l'autonomia (secció "La Columna de Foc", Última Hora, 13-V-78; El gonellisme d'UCD (Baleares, 4-V-78); UCD: La dreta centralista de sempre (Baleares, sense data); Per una constitució autènticament democràtica (Baleares, 16-V-78); Mallorca: clamor contra UCD (La Voz de los Trabajadores, 15-VII-1978); El fascismo en Mallorca (La Voz de los Trabajadores, 1-VI-78); En defensa de una constitución auténticamente democrática (escrit meu però signat per l'Oficina de Premsa de l'OEC, Baleares, 20-VII-78); La situación política actual (Baleares, 7-VI-78).
A tot això caldria afegir els articles que per recomanació del partit escrivia i signava amb el consabut Oficina de Premsa de l'OEC (per exemple: la sèrie d'articles titulada "Resultados del Pacto Constitucional UCD, PCE, AP, PSOE" que va esser publicada pel diari Baleares els dies 22, 23, 24 de juny i 2 de juliol de 1978).
Com he dit abans, molts d'aquests treballs varen ser comentats i discutits amb Josep M. Llompart en el seu despatx de l'Editorial Moll, en el carrer Torre de l'Amor, núm. 4, on anava a lliurar-li el material per a "La Columna de Foc". Dies inoblidables, aquells, quan encara les traïdes i les renuncies no s'havien consumat a fons i, amb certa il.lusió, podíem imaginar que amb la lluita i l'esforç popular podríem anar redreçant la situació a què ens abocaven els partits que ajudaven la reforma de la forma de dominació capitalista.